SETMANA SANTA I PASQUA

SETMANA SANTA: TEMPS DE PALMES, PALMONS i PROCESSONS

La Setmana Santa és el període que va des del Diumenge de Rams, just quan acaba la Quaresma, fins al Diumenge de Pasqua.

Cristians o no, tothom ho celebra o, almenys, les escoles fan festa i molta gent té vacances.

Els orígens de la festivitat estan basats, evidentment, en la cultura i tradició cristiana. Processons, rituals i representacions teatrals en commemoració als últims capítols de la vida de Jesús: quan arriba a Jerusalem i se’l proclama Salvador fins quan és crucificat i ressucita.

Els diferents dies que comprenen aquest llarga període tenen la seva historia cristiana i van molt lligades a tradicions que encara avui es mantenen.

Diumenge de Rams: Aquest dia es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem. Tal i sempre s’ha escenificat aquesta arribada, amb tota la població aixecant les palmes i les branques d’olivera i llorer, aquest dia es realitza la benedicció dels rams, les palmes i els palmons.

El Diumenge de Rams és un dia en el que les famílies surten molt mudades i és tradició que els més petits, ja que anem de cara al bon temps, estrenin un conjunt de roba de color clar.

A les palmes i palmons que es porten a beneir s’hi pengen caramels de sucre (en forma de rosari), figuretes de pa i grans llaçades,  com a herència de la tradició antiga dels nens de penjar-hi rosaris fets per ells mateixos amb fruits secs.

Processons  i Viacrucis de Setmana Santa: Enmig d’un silenci i la penombra transcorren les processons que representen dels últims moments de la vida de Jesús. Realment és digne de veure la solemnitat amb la què desfilen els diferents passos. Dijous, Divendres i Dissabtes Sants són els dies en què se celebren les processons més importants i n’hi ha arreu de Catalunya. 
També hi ha moltes representacions del Viacrucis arreu del país, amb una alta participació popular.

Potser convé destacar-ne 3 que han estat declarades Festes Tradicionals d’Interès Nacional:

- La Processó de Verges (Dijous Sant). Passió vivent que inclou la “dansa de la Mort”

- Processó del sant Enterrament de Tarragona (Divendres Sant): Data de l’any 1550 i hi desfilen diferents confraries.

- Viacrucis vivent de Sant Hilari Sacalm (Divendres Sant): Passos i misteris des d’abans del 1730.

Les Passions: Aquesta és una tradició molt arrelada a Catalunya i diversos pobles i viles tenen la seva pròpia representació. Es tracta d’una obra de teatre on la gent del poble escenifica els últims dies de vida de Jesús: la Passió, la Mort i la Resurrecció.

Potser les més conegudes i famoses són La Passió d’Esparraguera i La Passió d’Olesa de Montserrat. Les dues han estat declarades  Festes Tradicionals d’Interès Nacional, però n’hi ha moltes d’altres per tot el país.

LA PASQUA FLORIDA: Dilluns de Pasqua, just l'endemà del Diumenge de Resurrecció

Comença el període de celebració, per part del cristians, després de la data en què representa que Jesús ha ressuscitat. 

Santuaris i ermites acullen, sobre tot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, celebracions festives on s’hi poden veure processons, benediccions, ballades de sardanes, dinars populars ... El territori s’omple de festes, aplecs i trobades, i s’organitzen romeries. 

Durant aquesta època també s’organitzen cantades de Caramelles. Les colles de cantaires van recorrent carrers i places oferint les seves cançons.

La Mona de Pasqua és un pastís que els padrins regalen als seus fillols i filloles el Dilluns de Pasqua. La tradició es deu al fet que en aquesta data se celebrava que el període de dejuni i abstinència de Quaresma s’havia acabat. I la manera més simbòlica de fer-ho era regalant un pastís a la mainada (resulta que el mot Mona prové de la paraula d’origen àrab munna, que vol dir regal). La Mona havia de tenir tants ous com anys tenia el nen o nena.

Tradicionalment, les Mones no eren de xocolata, sinó que simplement eren un pastis amb ous durs per sobre. Encara ara hi ha molts indrets a Catalunya on es troben les Mones tradicionals, però la majoria han evolucionat cap als pastissos que continuen tenint ous, però de xocolata. I amb els anys, els ous també s’han anat complementant o substituint per figures de xocolata que, fins i tot, es poden convertir amb creacions o obres d’art. Això si, quasi totes mantenen unes plomes de colors i uns pollets (com si haguessin sortit dels ous) que les fa molt característiques.

FEM UNA MONA DE PASQUA 

Ingredients:

Pel pa de pessic:

- 4ous

- 120gr. de sucre

- 120gr. de farina 

Per al farcit i la coberta:

- 250 ml.de nata líquida (o ja muntada)

- trufa: 400 ml. de nata líquida + 150 gr. de xocolata per fondre (o trufa la feta)

Si voleu fer-ho més fàcil a les pastisseries us vendran ja la nata muntada i la trufa feta. 

Per a la decoració:

- Galetes amb motiu de Pasqua

- Ous de xocolata

- Gomes de colors

- Plomes

 Elaboració:

Per fer el pa de pessic:

Engeguem el forn a 180ºC.

Barregem els ous amb el sucre fins a aconseguir una barreja ben cremosa i blanquinosa.

Seguidament hi afegim la farina i ho remenem ben suaument perquè no baixi la barreja.

Posem la massa en un motlle untat amb mantega i enfarinat i al forn uns 20 minuts.

El deixem refredar i el partim per la meitat. 

Per fer la trufa:

Esmicolarem la xocolata i la barrejarem amb la nata líquida. Ho posarem al foc tot remenant fins que la xocolata es fongui i la barreja arrenqui el bull. Ho deixarem refredar del tot i ho posarem a la nevera. Un cop ben fred (cal que passin unes hores, millor deixar-ho tota la nit) ja ho podem muntar com si muntéssim nata. 

Continuem….

Farcim l’interior amb la nata muntada i en guardem una mica per a la decoració. Cobrim l’exterior amb la trufa. I, per últim, decorem segons es veu a la foto amb les galetes, gomes, plomes….. 

Els ous de Pasqua

Els ous són sinònim de vida, de naixement (és el començament de la vida) i és per això que a la Mona hi posem ous. En altres països, on la Mona no és tradició, us heu fixat que també mengen ous i els pinten?

PINTEM OUS DE PASQUA!!

Què necessitem: 

- Ous

- Pintura

- Vernís

- Plats de plàstic

- Cintes de colors

Necessitarem força ous per fer aquesta manualitat tan bonica. El dia abans o al llarg de la setmana haurem de reservar les closques dels ous. Us expliquem tot seguit de quina manera els hem de buidar perquè no es trenquin:

- Amb l'ou net. Fer un forat petit amb un ganivet a la part superior, fer un altre forat més gran a la part inferior i bufar pel forat petit fins que surti l'ou.

- Netejar els ous amb aigua abundant i deixar-los assecar.

Pintem els ous

En un plat de plàstic, preparem la pintura. Si el nen o la nena és petit poseu només 1 o 2 colors. Així la barreja serà més maca.

Deixeu que pintin els ous com vulguin i els deixeu assecar.

Quan la pintura dels ous estigui ben seca els podeu donar una capa de vernís (és un consell optatiu però ja veureu que a banda de donar lluentor, els ous seran més resistents).

Decoreu amb cintes de colors i llaços els ous. Els podreu regalar als padrins en agraïment a la mona, decorar la casa o posar-los per guarnir la taula.