LA CASTANYADA I TOT SANTS

31 d’octubre: LA CASTANYADA

La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants. 

Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.

Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres sortien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració. 

Normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.

LA CANCÓ DE LA CASTANYERA :

Quan ve el temps

de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita,
                                                        la faldilla li fa campana,
                                                              les sabates li fan cloc, cloc!
                                                           i al ballar sempre gira així.

 I aquesta també és la nit dels panellets.

Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena  d'ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família.

Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i  evidentment també  panellets.

APRENEM A FER PANELLETS !!

Ingredients

-          3kg d’ametlles picades

-          13 rovells d’ou

-          2 clares d’ou sense batre

-          2,5 kg de sucre (passada per la picadora)

-          ½ kg de patata bullida (amb pell)

-          La ratlladura de 4 pells de llimona

Elaboració 

Poseu l’ametlla en una cassola i barregeu-la bé amb el sucre. Després, afegiu-hi la llimona, les clares i els rovells d’ou. Barregeu-ho bé fins que quedi homogeni. Al final poseu-hi la patata aixafada ben fina. Deixeu-ho reposar unes 10 hores.

Pre escalfeu el forn a 200 graus 1 hora abans, de dalt i de baix.

Prepareu una plàtera amb força farina o paper d’alumini per a forn.

Feu les boles amb la pasta dels panellets ben rodones i passeu-les per una mica de farina i sucre ben fina. Aneu-les col·locant a la plàtera ben separades i poseu-les al forn uns 10 o 15 minuts. Vigileu que no es cremin.

Cal que poseu la plàtera gairebé tocant el fons del forn.

Observacions

Els panellets es poden guarnir amb pinyons, avellanes o ametlles.

Per posar-hi els pinyons cal que bateu una mica de clara d’ou i passeu les boles per la farina i el sucre fi, per a la clara d’ou i, finalment pels pinyons. 

LA CANSÓ DELS PANELLETS :

 FEM PANELLETS

Fem, fem, fem!

fem els panellets!

Fem, fem, fem!

fem els panellets!

Ametlles i sucre
pinyons i ou
amb la panxa buida
semblen més bons.

                                           Fem, fem, fem!

                                         fem els panellets!

                                           Fem, fem, fem!

                                         fem els panellets!

1 de novembre: TOT SANTS

Aquest dia és el que molta gent aprofita per anar als cementiris i visitar les tombes del familiars difunts. Aquest costum ja es feia en l’època dels romans, però la tradició de fer-ho aquest dia prové del Segle VII: El Papa Bonifaci IV va consagrar el Panteó de Roma en honor a la Verge i a Tots els Màrtirs (pels Romans el panteó era el temple dedicat a Tots els Déus). A partir d’aquell moment, cada any es va oferir una celebració en el seu honor.  

Antigament aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies del territori per fer saber a tothom que era moment de reclusió per recordar i pregar als difunts.

Una altra cansó molt divertida d’aquesta festa és :

MARRAMEU TORRA CASTANYES

Marrameu torra castanyes

a la voreta del foc;

ja n'hi peta una als morros,

ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,

s'embolica amb un llençol!

feia veure que era un home

i era una fulla de col.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

PINTEM LA CASTANYADA

Imprimeix les següents imatges i pinta-les com més t’agradin. Després pots retallar-les i guarnir la teva casa de la castanyada.