EL NADAL

Podem dir que el nostre nadal comença el 24 de desembre quan els petits de la casa FAN CAGAR EL TIÓ. Diuen que és: "EL TRONC MÉS ESTIMAT PER TOTS ELS NENS I NENES" Com pot ser que un tros de fusta esdevingui el centre de la festa i sigui un dels “personatges” importants dels Nadals?? Doncs l’origen està en el fet que, antigament, la fusta de l’arbre era el punt de partida per a moltes coses necessàries i quotidianes per a l’home: els mobles, les eines, les bigues de les cases i les de les vies del tren, escales, estris de casa … Igualment, la fusta de l’arbre, cremant a la llar de foc, era la font per poder cuinar, per donar calor i caliu a les cases i per il·luminar. Així dons, el tió de Nadal té l’origen en una mena de festa o celebració com a agraïment i reconeixement de la importància de l’arbre i la seva fusta a les llars. D’aquesta manera, el dia 24 de desembre a la nit, després d’assistir a la Missa del Gall, la família cremava el tió, i aquest obsequiava als més petits amb dolços i llaminadures. La tradició de fer “cagar” el tió: La tradició marca que han de ser els petits de la casa els encarregats de buscar un bon tronc. Els nens també seran els que faran que el tronc es converteixi en un personatge que, mica en mica, cobrarà vida: cal que tingui ulls, nas i, sobre tot, boca. Tot i així, hi ha cases on el tió arriba tot sol: un dia algú pica el timbre de la porta i resulta que és el tió! El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies previs a les festes de Nadal. Caldrà que en tinguem molta cura i alimentar-lo bé per tal que es faci fort i màgic!!. S’ha de tenir en compte que els tions només mengen de nit, o quan estan sols, així que el millor és servir-l’hi el menjar abans d’anar a dormir. Li podem donar les sobres del sopar o alguna peça de fruita (li agraden molt les mandarines i els plàtans!) El tió, poc a poc i sense que ens en adonem, anirà omplint la panxa … fins el dia que l’haurem de fer “cagar”. És important, per tal que no passi fred durant la nit, que el tapem amb una manta. I arriba el dia 24 de desembre… i ja podem començar el ritual per fer “cagar” el tió: els més petits es col·loquen al voltant del tronc que ha d’estar tapar amb la seva manta. “caga tió, neules i torrons…”: a ritme de cançó, tots els nens i nens aniran donant cops de bastó al pobre tió … i finalment … de fora màgica … sortiran els regals i obsequis per a  tota la família i amics. La tradició era que el tió “cagués” les neules, els torrons i tots els dolços i llaminadures que després s’anirien consumint durant les festes. Actualment hi ha moltes famílies que mantenen aquesta tradició tot combinant els dolços amb els regals. Els nens cantaran i donaran bastonades al tió… aixecaran la manta i aniran trobant els regals … mentre al tió li quedin forces!!! I quan s’acaba la festa? Antigament quan a sota la manta s’hi trobava  una arengada, això voli dir que el tió ja havia acabat!!! Actualment els tions poden “cagar” qualsevol cosa. I després, què passa amb el tió? Depèn de cada família: hi ha cases on el tió marxa, tal com va arribar! En canvi, hi ha famílies que l’agafen i el cremen (recuperant una mica la tradició original) de manera que l’any següent hauran de fer-ne un altre. ______________________________________________________________________________ ARENGADA TOT  L’ANY La primera recepta que us explicaré, és un esmorzar típic dels pagesos catalans.  Ingredients (per persona):         -          1 arengada         -          1 tomàquet i mig madurs         -          4 o 5 alls amb la pell neta de pellerofa all i julivert trinxats         -          1 ceba petita         -          Oli verge extra d’oliva arbequina         -          Vinagre         -          Un polsim de sal Elaboració Neta l’arengada de cap i ganya, passeu-la per la paella amb oli abundant i els alls per pelar.  Mentrestant, netegeu la ceba, talleu-la a llesques fines i amaniu-la amb sal i vinagre. Un cop fregida l’arengada i els alls, traieu-ho tot de la paella i, amb el mateix oli calent, escaldeu la ceba, però guardeu prou oli per fregir el tomàquet tallat a meitats i empolsat amb l’all i julivert trinxats.   ______________________________________________________________________________ La Cançó per fer “cagar” el tió: Caga tió, caga tió... Caga tió, neules i torrons, Sinó cagues ara ... cop de bastó!!! Caga tió, tió de Nadal, No caguis arengades que son molt salades                                                                   Caga torrons que són més bons                                                                             Sinó cagues torrons ... cop de bastó, cop de bastó                                                                            Cop – de – bastó!!!!!                          Caga tió, neules i torrons,                     D’aquells bastons          I un confit de tan en tan                         Que vagi rajant!!!!                                                                           ______________________________________________________________________________ FEM UN TIÓ DE NADAL Com fer que un tronc es torni màgic: Una bona època per anar a buscar el tronc al bosc és principis de desembre (es poden aprofitar els dies de festa de la Puríssima), així tindrem prou temps per preparar-lo i alimentar-lo per tal que es torni màgic la nit del 24 de desembre. QUÈ NECESSITEM? Evidentment, l’element principal que necessitem és un tronc d’arbre. El dia que anem a buscar el tronc, de passada, també podem agafar: - Pals gruixuts de fusta per fer de potes   - Pals per picar el tió (no els necessitem per fer el tió, però així ja els tindrem) Per donar “vida” al tió: - Un nas: pot ser un tap de suro, una castanya, un pal gruixut i curt … - 2 ulls: podem posar-hi 2 castanyes o bé els podem dibuixar                                        - Pintura o colors per pintar la boca, les galtes i, si cal, els ulls                                        - 1 barretina                                        - pega i claus                  La preparació inicial és important que la facin els pares, ja que s’haurà de tallar o llimar el tronc (en el cas que tingui parts per treure), tallar els pals per fer les potes i clavar-les amb els claus a la panxa del tronc. Una vegada tinguem el tronc amb potes, ja podem fer que agafi vida. Li haurem de posar els ulls i el nas i li haurem de dibuixar la boca (per on després el tió s’haurà de menjar tot el que li anirem donant perquè s’engreixi). Per rematar la feina, li haurem de col·locar una barretina al cap. Agafeu una manta i busqueu-li un racó a casa, on haurà de viure fins el dia que toqui fer-lo “cagar”. També podem pintar el tió!!!!  ______________________________________________________________________________ El conte del tió de Nadal:  ______________________________________________________________________________ Continua la festa l'endemà, el dia 25 de desembre ,  el dia de NADAL: I diuen que: "PER NADAL CADA OVELLA AL SEU CORRAL" La celebració del Nadal és, de ben segur, la més familiar de totes les festes de l’any.  Les famílies es reuneixen al voltant de la taula a menjar el que potser és el dinar més llarg per a la majoria. La tradició marca el què s’ha de menjar: escudella i carn d’olla, brou amb els galets més grossos que puguem trobar, pollastre farcit (o qualsevol au) i de postres els torrons, les neules i altres dolços. És una celebració que s’acostuma a fer en família, reunint vàries generacions, i on la música hi té un paper molt important: les nadales!!! Els més petits han de recitar el vers de Nadal, o la dita, al final de l’àpat. Si ho fan prou bé, segur que els grans els donaran una paga ben merescuda. Dita de Nadal:En realitat no hi ha cap dita de Nadal concreta que sigui “obligada” i es recompensa qualsevol vers que es vulgui recitar. Hi ha moltes escoles que els dies previs a les vacances de Nadal fan practicar als nens i nenes poemes o versos relacionats amb la temàtica nadalenca. Per si no en sabeu cap i us fa il·lusió que els vostres fills en recitin alguna, aquí proposem una que sempre va bé: "A la motxilla hi duc una cosa petita: una mica d’alegria per a tota la vida. També hi porto una carta per demanar als Reis que fan màgia que me’n donin una mica i repartir-la entre tota la família." Orígens de la festivitat: Antigament, durant aquestes dates, antigament se celebraven varies festivitats d’origen pagà per festejar el Solstici d’Hivern. El dia 21 de desembre és el dia més curt de l’any i presenta la nit més llarga: s’inicia l’estació de l’hivern. (fia falla) Però en el marc del Cristianisme, les festes de Nadal signifiquen la celebració del naixement de Jesús.  El dia concret és el 25 desembre. ______________________________________________________________________________ ESCUDELLA DEL TROS  Ingredients             -          100g de cigron cuits             -          1 carbassó petit             -          3 flors de carbassó             -          2 fulles tendres de remolatxa             -          2 patates mitjanes             -          2 tasses d’arròs             -          1 botifarra negra             -          1 tira de cansalada             -          Un ragi d’oli verge extra Elaboració Poseu els ingredients a trossos petits en una olla a foc amb aigua i un raig d’oli. Deixeu-ho bullir fins que tot sigui cuit. Abans de servir-la, rectifiqueu-la de sal.

      _______________________________________________________________________

La cançó més cantada del dia de Nadal

FUM, FUM, FUM                                                     El vint-i-cinc de desembre,                                                   fum, fum, fum.                                                       El vint-i-cinc de desembre,                                                    fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet; Fill de la Verge Maria, és nat en una establia. Fum, fum, fum. (repetir) Allà dalt de la muntanya fum, fum, fum. Allà dalt de la muntanya fum, fum, fum.                                                    si n'hi ha dos pastorets                                                     abrigadets, abrigadets,                                                        amb la pell i la samarra,                                                       mengen ous i botifarra.                                                          Fum, fum, fum.                                                         (repetir)                                                Qui dirà més gran mentida?                                                       fum, fum, fum.                                                     Qui dirà més gran mentida?                                                       fum, fum, fum.                                                       ja respon el majoral                                                     amb gran cabal, amb gran cabal,                                                        jo faré deu mil camades                                                          amb un salt totes plegades.                                                            Fum, fum, fum.                                                        (repetir)

EL PESSEBRE

"LA REPRESENTACIÓ DEL NAIXEMENT DEL NEN JESÚS"

Muntar un pessebre és una de les tradicions més arrelades a casa nostra. No cal ser creient per buscar un petit, o gran, racó a casa i començar a construir-hi el nostre pessebre.

Què és un pessebre?

Doncs es tracta de reproduir el naixement de Jesús.

Així doncs, la part central de qualsevol pessebre és la cova, on Josep i Maria van tenir al seu fill, el nen Jesús.

A més, en el pessebre s’hi representen altres escenes de l’Evangeli:

- l’anunciació: per això normalment hi trobem les figures de l’Àngel i els pastorets.

- els pastors adorant el recent nascut: davant de la cova sempre hi ha pastors que arriben d’altres contrades i que venen a adorar al nounat.

- l’adoració dels Reis d’Orient: quan muntem el pessebre hem de col.locar els tres reis mags, a d’alt dels seus camells i acompanyats pels seus patges, el més lluny possible de la cova. Cada dia que passi els haurem d’anar avançant, fins que arribi el dia en què els tres reis seran els protagonistes (el dia 6 de gener).

També hi ha representades escenes de la vida quotidiana: la dona netejant roba al riu, el pastor conduint a les seves ovelles, artesans practicant oficis de la època (la filadora, el que fa pa, el terrissaire ...)

Hi ha un personatge als pessebres catalans, que sempre està amagat en un racó, que és el caganer. Aquest personatge és típic només de Catalunya i, per tant, va vestit com una pastoret català: amb faixa, samarra i barretina. I què fa aquest personatge? Doncs, com el seu nom indica, està fent les seves necessitats en un racó i representa que porta sort a la llar on es troba.

A part del fet més casolà, a Catalunya hi ha una llarga tradició pessebrista de fa molts, molts anys. Hi ha moltes associacions que es dediquen a construir pessebres i després, fins i tot, es fan concursos i exposicions. Podríem dir que aquestes creacions es converteixen molts cops en verdaderes obres d’art!!

Hi ha molts pobles a Catalunya que construeixen el seu pessebre a la plaça o en algun lloc privilegiat de la vila, i fins i tot hi ha moltes poblacions que organitzen pessebres vivents.









També pots pintar aquest pessebre!!!