PRESENTACIÓ

Holaaaa a tots i a totes, em dic Jordi i en aquest espai virtual, jo i la meva família us ajudarem a totes les famílies vingudes d’arreu del món a conèixer i familiaritzar-vos amb les nostres festes tradicionals.

Però sobretot aquest blog va dirigit als més petits, perquè pugueu gaudir i conèixer les nostres costums i tradicions amb les vostres families mitjançant activitats, contes, cançons o receptes de cada festivitat.

Seguidament us presentaré a la meva família:







________________________________________________________________________________

L'avia gallina Carme: és l’encarregada d’explicar-vos les receptes i els menjars típics de cada festa.

Hola nens i nenes d’arreu del món! Jo soc l'avia gallina Carme i m’agrada molt cuinar! 

Al meu apartat del bloc, us ensenyaré molts menjars típics i boníssims de Catalunya. Així  vosaltres també els coneixereu i podreu cuinar-los a casa vostre amb els vostres pares, mares, germans o avis i àvies. 

Espero que us agradin molt i gaudiu del menjar de la meva terra. 

________________________________________________________________________

El gall avi Jaume: es l’encarregat d’explicar-vos la història i l’origen de les festes.

Hola nens i nenes d’arreu del món! Jo sóc l’avi Jaume i soc una mica casca ràbies, però m’agrada molt estar amb els nens i explicar la història de Catalunya la terra on jo fa molt i molt anys vaig sortir de l’ou. Espero que us agradin molt les històries de cada festa. Perquè la història es molt important. 

________________________________________________________________________

El gall pare Josep: es l’encarregat  de cantar-vos les cançons.

Hola petits i petites, espero que us agradi molt ballar i cantar perquè jo us cantaré totes les cançons alegres i animades de Catalunya perquè així les pugueu cantar amb els vostres pares, mares, avies, avis i germans i entre tots feu una gran festa. 

______________________________________________________________________


La gallina mare Fina i la filla Núria:  juntament amb la meva germana, us ajudràn a realitzar diverses activitats relacionades amb cada festa.

Retallar, pintar, dibuixar... soc la Núria  i m’agrada molt embruta’m els dits amb la meva mama Fina. Ens ho passem molt bé fent les manualitats de cada festivitat. Espero que a vosaltres també us agradi molt totes les manualitats que us tenim preparades. 

ANY NOU l'1 de gener Diuen que és: "LA PRIMERA FESTA DE L'ANY" El dia 1 de gener és el primer dia de l’any  segons el nostre calendari (el calendari Gregorià).  Es tracta del cap d’any… l’inici de l’any nou, i és un moment propici perquè tothom s’ompli de nous propòsits i noves metes. Qui no ha sentit mai la frase “any nou … vida nova”. La nit anterior, qui més qui menys, l’ha passat de festa, acomiadant l’any anterior i donant la benvinguda a l’any que comença. El dia 1 de gener, doncs, acostuma a ser un dia tranquil. Hi ha gent que el comença veient per la televisió el concert amb ballarins de balços que cada any es fa a Viena. N’hi ha molta que se’n va a la platja a veure els primers raigs del sol del nou any (aquest poden ser els més matiners o bé els que encara no han anat dormir). I per a la majoria la diada se celebra en família, fent un dinar  amb els més íntims. Hi ha algunes zones de Catalunya on aquest dia és conegut com a Ninou, adaptació popular del llatí “Annum Novum”. ______________________________________________________________________

ARRIBEN ELS TRES REIS MAGS D'ORIENT:Melcior, Gaspar i Baltasar, el 6 de gener

En realitat la festa dels Reis Mags d’Orient comença la jornada abans, per la tarda, quan es fan totes les cavalcades: els reis ja han arribat.

5 de gener: LA CAVALCADA DELS REIS

Els carrers de tots els barris, pobles i ciutats s’omplen de famílies senceres per veure passar les cavalcades amb les carrosses reials. Majorets, bandes de música, carrosses amb diferents decoracions ... avisen que els Reis Mags estan a punt de passar. I tots els nens, embadalits, van recollint els caramels que es llencen des de qualsevol dels vehicles que passen.

Els Patges Reials passen i recullen les cartes que la mainada, plens d’il·lusió, han escrit per als Reis Mags: una llista immensa de regals, joguines i desitjos, i potser alguna justificació en el cas que no hagin estat bons minyons.

Un cop acabada la cavalcada, és l’hora d’anar cap a casa i preparar-ho tot per l’arribada dels reis. És tradició deixar en un balcó, pati o finestra una sabata de cada membre de la família. A dins, o al costat, hi haurem de deixar una mica de menjar pel Reis i Patges, i també una mica d’aigua per als camells (penseu en la feinada que tenen aquesta nit!! si a cada casa hi troben un petit mos, la feina se’ls farà més fàcil). També hi ha qui els deixa una miqueta de Moscatell!!

I arriba el moment de posar-se a dormir... si els nervis ho permeten!!

6 de gener: LA DIADA DELS REIS

Des del moments que els més petits obren els ulls són conscients que aquesta nit han d’haver passat els reis i que, si tot ha anat bé, el menjador deu estar ple de regals.

A totes les cases passa el mateix: crits, emoció, corregudes amunt i avall, nervis... quan es descobreixen tots els regals.

Paquets i paquets de regals, amb els noms dels destinataris... xocolatines, caramels, més regals...

... i carbó per a aquells que no han estat del tot bons o que han fet alguna entremaliadura durant l’any.

QUI SÓN ELS REIS MAGS D'ORIENT?

Segons el Nou testament, la nit del 5 de gener uns savis van arribar a Betlem per portar uns regals molt preuats per al nen Jesús, que havia nascut uns dies abans. Aquests homes n’eren tres i venien de molt lluny guiats per una estrella que els havia marcat el camí.

Melcior (el Rei blanc), Gaspar (el Rei ros) i Baltasar (el Rei negre) van portar Or, Encens i Mirra al nou nat.

________________________________________________________________________

LA CARTA ALS REIS MAGS D'ORIENT:

Heu d'escriure tot allò que desitgeu que els Reis Mags us concedeixin, esperem que tingueu molta sort i que siguin generosos....

També podem pintar ells REIS MAGS D'ORIENT!!!

________________________________________________________________________

TORTELL DE REIS

Diuen que: "Qui troba el "rei", és coronat. Però qui troba la "fava" paga!"

Quan acabem de dinar el dia de reis, els torrons i les neules s’aparten i deixen lloc a les postres típiques d’aquest dia: 

el tortell de reis.

INGREDIENTS

Per fer el brioix

1/2 Kg. de FARINA

100 g de SUCRE

130 g de MANTEGA

25 g de LLEVAT

1 got de LLET

1 OU 

1 cullerada petita de SAL

Pell ratllada d'una LLIMONA

FRUITA CONFITADA (que la podem comprar ja feta): cireretes, taronja, pera...

Per al massapà:

125 de SUCRE

125 g d'AMETLLA en pols

1 OU

I no us oblideu ...

1 figureta d'un rei

1 fava

Corona que poden fer els mateixos nens amb cartolina.

PREPARACIÓ

Sobre el marbre de la cuina (sobre tot que estigui ben net), col·loquem la farina en forma de cràter de volcà. Al centre hi podem els següents ingredients: el sucre, la mantega un pèl fosa, el llevat i la llet (barrejats prèviament), la sal, la pel de la llimona ratllada i l’ou batut.

Ens arremanguem i comencem a amassar tots els ingredients de manera que vagi quedant una massa ben lligada. Ho treballem bé una bona estona. Quan veiem que la massa no se’ns enganxa a les mans, deixem la massa reposar durant un parell d’hores.

Mentre esperem, podem anar preparant el massapà, barrejant el sucre, l’ametlla i l’ou. Barregem bé fins a obtenir una massa homogènia. Quan ja estigui, fem com una croqueta llarga i prima, com un xurro, que guardarem per després posar a l’interior del brioix.

Una vegada la massa hagi descansat, l’agafem i l’estenem ben plana sobre el marbre que prèviament haurem enfarinat. Li donem una forma allargada, com un xurro llarg, però aplanat. Li col.loquem al mig el massapà que ja tenim preparat. Agafem la figureta del rei i la de la fava. Les emboliquem amb paper d’alumini o transparent i les introduïm, en llocs diferents.

Enrotllem la massa sobre si mateixa, de forma que el massapà i les figuretes quedin amagats a l’interior de la massa. Li donem la forma de tortell  unint els extrems de la massa, formant un cercle. 

Amb un ou batut i l’ajuda d’un pinzell, pintem el tortell per sobre. Col.loquem els diferents trossos de fruita confitada i li tirem sucre per sobre. Col.loquem el tortell sobre una safata untada de mantega.

Encenem el forn a 180 ºC. Quan estigui ben calent, posem el tortell a dins (ben al centre de la reixa). Baixem el forn a 150ºC i deixem que es cogui uns 25 minuts.

I ja tenim el nostre tortell de reis. Ara només falta saber a qui li toca el rei i a qui la fava.

________________________________________________________________________

EL CARNESTOLTES

CARNESTOLTES

HISTÒRIA DE A FESTA

Just abans de la Quaresma, temps en que l’Església imposava penitències, dejunis i a prohibició de menjar carn, la gent s’esbravava u celebrava amb gran celebracions i festes esbojarrades a .tot tipus d’excessos i, sobretot molta diversió (fent tot el que justament quan arribava la Quaresma es prohibia).

Les festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous, El Dijous Gras. Que és el dijous una setmana abans de la Quaresma.

Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques.

Podríem dir que és dia del menjar suculent i greixós.  Aquest dia s’ha de menjar ous, porc, carn, truita amb botifarra, truita sola o acompanyada de qualsevol ingredient... un altre tret gastronòmic és la Coca de Llardons

El divendres, és normalment el dia que arriba el carnestoltes en forma de ninot (normalment a mida real d’un home) i es llegeix el pregó (molts cops en forma de rodolí) i anuncia el principi de les festes on “tot està permès”. A partir d’ara serà ell el que marcarà les normes i tothom haurà de fer el que aquest mani.

Seguidament es fan les desfilades i típiques rues, on tothom s’ha de disfressar juntament amb la musica i la percussió que acompanya la rua.

L’últim dia de la festa: el dimecres de cendra o el dia de l’enterrament de la sardina. Porten el rei Carnestoltes a la seva fi. La tradició  marca que se li ha de fer un judici, davant de la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se la de cremar. 

Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen al rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.

I així  acaben quasi uns setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobre tot, per passant-s’ho molt bé.

Fotos de rues de carnaval. 

 

CANTEM LA CANÇÓ DEL CARNESTOLTES

La cançó cantada en aquesta festa i que se’ls ensenya als infant a les escoles és la del Rei Carnestoltes. Totes els infants la cantes i ballen.

FEM UNA CAROTA

 

Per celebrar la festa com bé em dit a la història d’aquesta celebració les principals protagonistes són les disfresses i les màscares. 

Ara elaborarem una màscara perquè tots pogueu tenir la vostra i pogueu cantant i ballar la cançó tot celebrant el Carnaval .

Què necessitem:

-          El patró de la màscara que trobareu a sota.

-          Colors, tisores o punxons.

-          Una goma elàstica

Elaborció

Pinta la màscara dels colors que més t’agradin.

Si l’infant és molt petit quan la màscara ja estigui pintada un adult li retallarà.  Si pot fer servir el punxó, ell mateix la punxarà i si és més gran la retallarà amb les estisores.

Quan ja estigui treta del paper, farem dos forats i passarem la goma per tal que l’infant se la pugui posar. 

LA MÀSCARA

LA QUARESMA

LA QUARESMA

És una festivitat mòbil en el calendari.  Després dels dies de festa  que representa el Carnaval, arriba la Quaresma.

El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.

Segons la tradició cristina, durant aquesta quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència.

Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició.

LA VELLA QUARESMA

Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibició estan representat pel personatge de la Vella Quaresma. Que és una dona vella, amb un mocador al cap i amb una característica molt visible, té set cames. La Vella Quaresma té tantes cames com setmanes falten perquè arribi setmana santa.

La selva missió, és procurar que els infants no mengin carn, i per això sempre porta bacallans a les mans.

Quan marxa el rei carnestoltes a les escoles apareix la Vella Quaresma plasmada a un paper. Cada divendres des que marxa el carnestoltes se li treu una cama així els infant veuen les setmanes que queden fins que arribi Setmana Santa.

 

LA RECEPTA 

Un del menjar típic d’aquestes èpoques és el menjar blanc.

MENJAR BLANC

Ingredients

-          200g d’ametlles

-          200g de sucre

-          100g de midó 

-          1l d’aigua

-          Pell de llimona

-          Canyella

Elaboració 

Per fer la llet d’ametlla, poseu les ametlles ratllades amb l’aigua( podem dir als infants que ens ajudin a rallar les ametlles), coleu-ho de mica en mica amb un drap blanc i estrenyeu-lo fort per treure’n la llet.

Després, barregeu tots (els infants poden posar-ho tot dins el bol)  els ingredients (podem demanar als infants que remenin els ingredients abans de posar-los al foc)  i poseu-los al foc sense deixar de remenar fins que s’espesseixi. Traieu-ne la pell de la llimona i la canyella, demanarem als infant que col·loquin els plats o flameres damunt el marbre i ja podeu posar el menjar blanc als plats. 

_________________________________________________________________________

PINTA LA VELLA QUARESMA 

Aquesta activitat es tracta de pintar a la Vella Quaresma perquè els infants puguin tenir-la també a casa i cada divendres li puguin treure una cama amb la seva família 

Que necessitem: 

-  La imatge de la vella Quaresma 

- colors 

- punxó o estisores. 

Elaboració

Els infants pintaran a la vella Quaresma, quan la tinguin pintada la punxaran o amb l'ajut d'un adult la retallaran. 

La vella Quaresma es penjarà a la finesta de casa seva o on els infants els agradi més. 

LA VELLA QUARESMA

_________________________________________________________________________

LA CANÇÓ DE LA VELLA QUARESMA 

A continuació us mostrarem la cançó típica de la vella quaresma perquè la pogueu cantar amb els més petits abans de treureli una de les cames. 

SETMANA SANTA I PASQUA

SETMANA SANTA: TEMPS DE PALMES, PALMONS i PROCESSONS

La Setmana Santa és el període que va des del Diumenge de Rams, just quan acaba la Quaresma, fins al Diumenge de Pasqua.

Cristians o no, tothom ho celebra o, almenys, les escoles fan festa i molta gent té vacances.

Els orígens de la festivitat estan basats, evidentment, en la cultura i tradició cristiana. Processons, rituals i representacions teatrals en commemoració als últims capítols de la vida de Jesús: quan arriba a Jerusalem i se’l proclama Salvador fins quan és crucificat i ressucita.

Els diferents dies que comprenen aquest llarga període tenen la seva historia cristiana i van molt lligades a tradicions que encara avui es mantenen.

Diumenge de Rams: Aquest dia es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem. Tal i sempre s’ha escenificat aquesta arribada, amb tota la població aixecant les palmes i les branques d’olivera i llorer, aquest dia es realitza la benedicció dels rams, les palmes i els palmons.

El Diumenge de Rams és un dia en el que les famílies surten molt mudades i és tradició que els més petits, ja que anem de cara al bon temps, estrenin un conjunt de roba de color clar.

A les palmes i palmons que es porten a beneir s’hi pengen caramels de sucre (en forma de rosari), figuretes de pa i grans llaçades,  com a herència de la tradició antiga dels nens de penjar-hi rosaris fets per ells mateixos amb fruits secs.

Processons  i Viacrucis de Setmana Santa: Enmig d’un silenci i la penombra transcorren les processons que representen dels últims moments de la vida de Jesús. Realment és digne de veure la solemnitat amb la què desfilen els diferents passos. Dijous, Divendres i Dissabtes Sants són els dies en què se celebren les processons més importants i n’hi ha arreu de Catalunya. 
També hi ha moltes representacions del Viacrucis arreu del país, amb una alta participació popular.

Potser convé destacar-ne 3 que han estat declarades Festes Tradicionals d’Interès Nacional:

- La Processó de Verges (Dijous Sant). Passió vivent que inclou la “dansa de la Mort”

- Processó del sant Enterrament de Tarragona (Divendres Sant): Data de l’any 1550 i hi desfilen diferents confraries.

- Viacrucis vivent de Sant Hilari Sacalm (Divendres Sant): Passos i misteris des d’abans del 1730.

Les Passions: Aquesta és una tradició molt arrelada a Catalunya i diversos pobles i viles tenen la seva pròpia representació. Es tracta d’una obra de teatre on la gent del poble escenifica els últims dies de vida de Jesús: la Passió, la Mort i la Resurrecció.

Potser les més conegudes i famoses són La Passió d’Esparraguera i La Passió d’Olesa de Montserrat. Les dues han estat declarades  Festes Tradicionals d’Interès Nacional, però n’hi ha moltes d’altres per tot el país.

LA PASQUA FLORIDA: Dilluns de Pasqua, just l'endemà del Diumenge de Resurrecció

Comença el període de celebració, per part del cristians, després de la data en què representa que Jesús ha ressuscitat. 

Santuaris i ermites acullen, sobre tot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, celebracions festives on s’hi poden veure processons, benediccions, ballades de sardanes, dinars populars ... El territori s’omple de festes, aplecs i trobades, i s’organitzen romeries. 

Durant aquesta època també s’organitzen cantades de Caramelles. Les colles de cantaires van recorrent carrers i places oferint les seves cançons.

La Mona de Pasqua és un pastís que els padrins regalen als seus fillols i filloles el Dilluns de Pasqua. La tradició es deu al fet que en aquesta data se celebrava que el període de dejuni i abstinència de Quaresma s’havia acabat. I la manera més simbòlica de fer-ho era regalant un pastís a la mainada (resulta que el mot Mona prové de la paraula d’origen àrab munna, que vol dir regal). La Mona havia de tenir tants ous com anys tenia el nen o nena.

Tradicionalment, les Mones no eren de xocolata, sinó que simplement eren un pastis amb ous durs per sobre. Encara ara hi ha molts indrets a Catalunya on es troben les Mones tradicionals, però la majoria han evolucionat cap als pastissos que continuen tenint ous, però de xocolata. I amb els anys, els ous també s’han anat complementant o substituint per figures de xocolata que, fins i tot, es poden convertir amb creacions o obres d’art. Això si, quasi totes mantenen unes plomes de colors i uns pollets (com si haguessin sortit dels ous) que les fa molt característiques.

FEM UNA MONA DE PASQUA 

Ingredients:

Pel pa de pessic:

- 4ous

- 120gr. de sucre

- 120gr. de farina 

Per al farcit i la coberta:

- 250 ml.de nata líquida (o ja muntada)

- trufa: 400 ml. de nata líquida + 150 gr. de xocolata per fondre (o trufa la feta)

Si voleu fer-ho més fàcil a les pastisseries us vendran ja la nata muntada i la trufa feta. 

Per a la decoració:

- Galetes amb motiu de Pasqua

- Ous de xocolata

- Gomes de colors

- Plomes

 Elaboració:

Per fer el pa de pessic:

Engeguem el forn a 180ºC.

Barregem els ous amb el sucre fins a aconseguir una barreja ben cremosa i blanquinosa.

Seguidament hi afegim la farina i ho remenem ben suaument perquè no baixi la barreja.

Posem la massa en un motlle untat amb mantega i enfarinat i al forn uns 20 minuts.

El deixem refredar i el partim per la meitat. 

Per fer la trufa:

Esmicolarem la xocolata i la barrejarem amb la nata líquida. Ho posarem al foc tot remenant fins que la xocolata es fongui i la barreja arrenqui el bull. Ho deixarem refredar del tot i ho posarem a la nevera. Un cop ben fred (cal que passin unes hores, millor deixar-ho tota la nit) ja ho podem muntar com si muntéssim nata. 

Continuem….

Farcim l’interior amb la nata muntada i en guardem una mica per a la decoració. Cobrim l’exterior amb la trufa. I, per últim, decorem segons es veu a la foto amb les galetes, gomes, plomes….. 

Els ous de Pasqua

Els ous són sinònim de vida, de naixement (és el començament de la vida) i és per això que a la Mona hi posem ous. En altres països, on la Mona no és tradició, us heu fixat que també mengen ous i els pinten?

PINTEM OUS DE PASQUA!!

Què necessitem: 

- Ous

- Pintura

- Vernís

- Plats de plàstic

- Cintes de colors

Necessitarem força ous per fer aquesta manualitat tan bonica. El dia abans o al llarg de la setmana haurem de reservar les closques dels ous. Us expliquem tot seguit de quina manera els hem de buidar perquè no es trenquin:

- Amb l'ou net. Fer un forat petit amb un ganivet a la part superior, fer un altre forat més gran a la part inferior i bufar pel forat petit fins que surti l'ou.

- Netejar els ous amb aigua abundant i deixar-los assecar.

Pintem els ous

En un plat de plàstic, preparem la pintura. Si el nen o la nena és petit poseu només 1 o 2 colors. Així la barreja serà més maca.

Deixeu que pintin els ous com vulguin i els deixeu assecar.

Quan la pintura dels ous estigui ben seca els podeu donar una capa de vernís (és un consell optatiu però ja veureu que a banda de donar lluentor, els ous seran més resistents).

Decoreu amb cintes de colors i llaços els ous. Els podreu regalar als padrins en agraïment a la mona, decorar la casa o posar-los per guarnir la taula.