SETMANA SANTA: TEMPS DE PALMES,
PALMONS i PROCESSONS
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH5694HpL8_F_sCSfdV-mNJNdebp-s-wepmPxy1uDxLEyPhdlH9dVxae9HR5nDX9w66ZWvztej1OYAbJXrIKC973ZJognQ-BC8EAzHMmqHyWb-9W3GeAsac2KXANqcpr8MY4yc6auBMxHy/s200/gall+avi.jpg)
La Setmana Santa és el
període que va des del Diumenge de Rams, just quan acaba la Quaresma, fins al Diumenge de Pasqua.
Cristians o no, tothom ho
celebra o, almenys, les escoles fan festa i molta gent té vacances.
Els orígens de la
festivitat estan basats, evidentment, en la cultura i tradició cristiana.
Processons, rituals i representacions teatrals en commemoració als últims
capítols de la vida de Jesús: quan arriba a Jerusalem i se’l proclama Salvador
fins quan és crucificat i ressucita.
Els diferents dies que
comprenen aquest llarga període tenen la seva historia cristiana i van molt
lligades a tradicions que encara avui es mantenen.
Diumenge
de Rams: Aquest dia es commemora l’entrada de Jesús a
Jerusalem. Tal i sempre s’ha escenificat aquesta arribada, amb tota la població
aixecant les palmes i les branques d’olivera i llorer, aquest dia es realitza
la benedicció dels rams, les palmes i els palmons.
El Diumenge de Rams és un dia en el que les
famílies surten molt mudades i és tradició que els més petits, ja que anem de
cara al bon temps, estrenin un conjunt de roba de color clar.
A les palmes i palmons que es porten a beneir s’hi pengen caramels de sucre (en forma de rosari), figuretes de pa i grans llaçades, com a herència de la tradició antiga dels nens de penjar-hi rosaris fets per ells mateixos amb fruits secs.
Processons i
Viacrucis de Setmana Santa: Enmig d’un silenci i la penombra transcorren les processons que
representen dels últims moments de la vida de Jesús. Realment és digne de veure
la solemnitat amb la què desfilen els diferents passos. Dijous, Divendres i
Dissabtes Sants són els dies en què se celebren les processons més importants i
n’hi ha arreu de Catalunya.
També hi ha moltes representacions del Viacrucis arreu del país, amb una alta participació popular.
També hi ha moltes representacions del Viacrucis arreu del país, amb una alta participació popular.
Potser convé destacar-ne 3 que han estat declarades Festes
Tradicionals d’Interès Nacional:
- La
Processó de Verges (Dijous
Sant). Passió vivent que inclou la “dansa de la Mort”
- Processó del sant Enterrament de Tarragona (Divendres Sant): Data de l’any 1550 i hi desfilen diferents confraries.
- Viacrucis vivent de Sant Hilari Sacalm (Divendres Sant): Passos i misteris des d’abans del 1730.
Les Passions: Aquesta és una tradició molt arrelada a Catalunya i diversos
pobles i viles tenen la seva pròpia representació. Es tracta d’una obra de
teatre on la gent del poble escenifica els últims dies de vida de Jesús: la
Passió, la Mort i la Resurrecció.
Potser les més conegudes i famoses són La
Passió d’Esparraguera i La
Passió d’Olesa de Montserrat. Les dues han estat
declarades Festes Tradicionals d’Interès Nacional, però n’hi ha moltes
d’altres per tot el país.
LA PASQUA FLORIDA: Dilluns de
Pasqua, just l'endemà del Diumenge de Resurrecció
Comença el període de
celebració, per part del cristians, després de la data en què representa que
Jesús ha ressuscitat.
Santuaris i ermites acullen, sobre tot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, celebracions festives on s’hi poden veure processons, benediccions, ballades de sardanes, dinars populars ... El territori s’omple de festes, aplecs i trobades, i s’organitzen romeries.
Durant aquesta època també s’organitzen cantades de Caramelles. Les colles de cantaires van recorrent carrers i places oferint les seves cançons.
La
Mona de Pasqua és un pastís que els
padrins regalen als seus fillols i filloles el Dilluns de Pasqua. La tradició
es deu al fet que en aquesta data se celebrava que el període de dejuni i
abstinència de Quaresma s’havia acabat. I la manera més
simbòlica de fer-ho era regalant un pastís a la mainada (resulta que el mot
Mona prové de la paraula d’origen àrab munna, que vol dir regal).
La Mona havia de tenir tants ous com anys tenia el nen o nena.
Tradicionalment,
les Mones no eren de xocolata, sinó que simplement eren un pastis amb ous durs
per sobre. Encara ara hi ha molts indrets a Catalunya on es troben les Mones
tradicionals, però la majoria han evolucionat cap als pastissos que continuen
tenint ous, però de xocolata. I amb els anys, els ous també s’han anat
complementant o substituint per figures de xocolata que, fins i tot, es poden
convertir amb creacions o obres d’art. Això si, quasi totes mantenen unes
plomes de colors i uns pollets (com si haguessin sortit dels ous) que les fa
molt característiques.
Ingredients:
Pel pa de pessic:- 4ous
- 120gr. de sucre
- 120gr. de farina
Per al farcit i la coberta:
- 250 ml.de nata líquida (o ja muntada)
- trufa: 400 ml. de nata líquida + 150 gr. de xocolata per fondre (o trufa la feta)
Si voleu fer-ho més
fàcil a les pastisseries us vendran ja la nata muntada i la trufa feta.
Per a la decoració:
- Galetes amb motiu de Pasqua
- Ous de xocolata
- Gomes de colors
- Plomes
Per fer la trufa:
Esmicolarem la xocolata i la barrejarem amb la nata líquida. Ho posarem al foc tot remenant fins que la xocolata es fongui i la barreja arrenqui el bull. Ho deixarem refredar del tot i ho posarem a la nevera. Un cop ben fred (cal que passin unes hores, millor deixar-ho tota la nit) ja ho podem muntar com si muntéssim nata.
Continuem….
Farcim l’interior amb la nata muntada i en guardem una mica per a la decoració. Cobrim l’exterior amb la trufa. I, per últim, decorem segons es veu a la foto amb les galetes, gomes, plomes…..
Elaboració:
Per fer el pa de pessic:
Engeguem el forn a 180ºC.
Barregem els ous amb el sucre fins a aconseguir una barreja ben cremosa i blanquinosa.
Seguidament hi afegim la farina i ho remenem ben suaument perquè no baixi la barreja.
Posem la massa en un motlle untat amb mantega i enfarinat i al forn uns 20 minuts.
El deixem refredar i el partim per la meitat.
Engeguem el forn a 180ºC.
Barregem els ous amb el sucre fins a aconseguir una barreja ben cremosa i blanquinosa.
Seguidament hi afegim la farina i ho remenem ben suaument perquè no baixi la barreja.
Posem la massa en un motlle untat amb mantega i enfarinat i al forn uns 20 minuts.
El deixem refredar i el partim per la meitat.
Per fer la trufa:
Esmicolarem la xocolata i la barrejarem amb la nata líquida. Ho posarem al foc tot remenant fins que la xocolata es fongui i la barreja arrenqui el bull. Ho deixarem refredar del tot i ho posarem a la nevera. Un cop ben fred (cal que passin unes hores, millor deixar-ho tota la nit) ja ho podem muntar com si muntéssim nata.
Continuem….
Farcim l’interior amb la nata muntada i en guardem una mica per a la decoració. Cobrim l’exterior amb la trufa. I, per últim, decorem segons es veu a la foto amb les galetes, gomes, plomes…..
Els ous són sinònim de vida, de naixement (és
el començament de la vida) i és per això que a la Mona hi posem ous. En altres
països, on la Mona no és tradició, us heu fixat que també mengen ous i els
pinten?
PINTEM OUS DE PASQUA!!
Què necessitem:
- Ous
- Pintura
- Vernís
- Plats de plàstic
- Cintes de colors
Necessitarem força ous per fer aquesta
manualitat tan bonica. El dia abans o al llarg de la setmana haurem de reservar
les closques dels ous. Us expliquem tot seguit de quina manera els hem de
buidar perquè no es trenquin:
- Amb l'ou net. Fer un forat petit amb un
ganivet a la part superior, fer un altre forat més gran a la part inferior i
bufar pel forat petit fins que surti l'ou.
- Netejar els ous amb aigua abundant i
deixar-los assecar.
Pintem els ous
En un plat de plàstic, preparem la pintura. Si el nen o la nena és petit
poseu només 1 o 2 colors. Així la barreja serà més maca.
Deixeu que pintin els ous com vulguin i els deixeu assecar.
Quan la pintura dels ous estigui ben seca els podeu
donar una capa de vernís (és un consell optatiu però ja veureu que a banda de
donar lluentor, els ous seran més resistents).
Decoreu amb cintes de colors i llaços els ous.
Els podreu regalar als padrins en agraïment a la mona, decorar la casa o posar-los
per guarnir la taula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario